divendres, 3 de gener de 2020

Sitges l'any 1848


Us heu preguntat mai com era la nostra vila a mitjans del segle XIX?

Doncs aquí la teniu: La vila de Sitges vista des dels voltants de la Creu de Ribes, dibuixada el mes de setembre de 1848.

1 - L'Església Parroquial tal com era abans de la reforma de mitjans del segle XIX, que culminà el 1863. Destaca el campanar sense el remat superior i la Torre del Comunidor sense l’actual rellotge i rematada amb teules.
2 – El Castell, on destaca la torre central, enrunada de forma natural pocs anys després de la data del dibuix.
3 - La Torre de les Hores enderrocada l’any 1868.
4 - L'antiga ermita de Sant Sebastià (la reformada es va inaugurar l’any 1861) i al seu costat el molí conegut com “Molinot”, enderrocat l’any 1894. Al seu darrere es veu el cementiri, que fou inaugurat l’any 1824.
5 – El portal i el fortí de les Ànimes. Era l’entrada a la vila pel final de l’actual carrer Jesús.
6 – Accés als horts de la zona de “l’Hort Gran”.
7 - El portal de Sant Francesc.
8 – El fortí de “ca la Flo”.
9 – El Teatre Vell, conegut darrerament com el teatre Patronat.
10 – La casa-correu de Can Llopis, avui Museu Romàntic.
11 – Els pous* de la “Terra Cavada”. Aquesta zona és molt rica en aigua potable ja que hi passa (encara actualment) una veta que també alimenta el sector del Pou Vedre.
12 - El portal de Les Parellades.
13 - El “Pou* Vedre” (la paraula vedre equival a vell, per tant seria el “Pou Vell”)
14 - La Fàbrica de filats “Compañía Suburense” inaugurada l’any 1847 (la primera fàbrica que tingué la vila). L’any 1868, abandonada, se’n feu càrrec l’empresa Batlló & Hnos.
15 - El camí vell del Vinyet.
16 – El carrer i la casa de Sant Muç, una edificació de les més antigues que es conserven a la vila.
17 – La carretera de Ribes i Vilafranca (recordem que l’ètim carretera ve d’on hi circulaven carros i carretes).
18 - Pont i pas per al pou* que estava vora la carretera (aquest pou s’alimentava de la mateixa veta que nodria el Pou Vedre i estava situat sota els ponts actuals del tren de la zona de “l’Oasis”).

Sobre el tema dels pous* sitgetans caldria fer un aclariment: generalment on hi ha un torrent o riera, subterràniament hi acostumen a passar vetes d’aigua, i Sitges no n’és una excepció. Fixeu-vos-hi: Tant els pous de la Terra Cavada, del Pou Vedre o els de sota els actuals ponts del tren de la carretera de Ribes s’alimentaven de les aigües soterrànies procedents del torrent de can Milà/Madriguera, que seguint el seu curs passen prop d’on estaven ubicats. Igual passa amb el torrent dels Ases, que desemboca a la platja de Sant Sebastià pel carrer de Rafael Llopart, i que alimentava els pous que estaven al final del carrer de Sant Damià (i per això tenim un carrer proper al lloc anomenat com “de l’Aigua”). I també cal recordar els pous de la Mata, dels que durant tants anys ens vam nodrir fins que es van salinitzar degut a la sobre-extracció, que estan a tocar de la riera de Ribes.


Cap comentari: