dimarts, 26 de juliol del 2022

La fàbrica de ciment de Vallcarca

Emplaçada estratègicament en un lloc ideal, a ran de la línia del ferrocarril, la fàbrica fou inaugurada l’any 1903 i l’any 1913 es construí el port per donar sortida als materials de la producció. Aquest port fou especialment actiu durant l’ampliació del port de Barcelona en el que 12 milions de tones de pedres del Garraf s’utilitzaren pel projecte.

L'any 1937, durant la guerra civil espanyola, els avions de les forces expedicionàries feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco varen bombardejar Vallcarca. Fou un dels objectius militars importants de la zona, a causa de la fàbrica de ciment i la connexió marítima amb Mallorca mitjançant el port.

A Vallcarca hi havia una colònia on vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l'estació de Renfe, que aleshores era l'únic mitjà de comunicació dels treballadors i llurs famílies. La colònia comptava amb església, escola, mercat, economat, escorxador, baixador del ferrocarril, caserna de la Guàrdia Civil, port, cine/teatre, bar/cantina, ambulatori, camp de futbol, etc.

El problema era la pols que infestava la zona, que ho cobria tot amb una capa blanquinosa. Per altra banda, els fills barons dels treballadors que vivien en la colònia, quan complien 18 anys havien de marxar si no treballaven a la fàbrica. Molts d’ells, si treballaven a Sitges havien d’entrar-hi d’amagat per tal de residir amb llurs famílies.

A principis dels anys 70, i degut a la insalubritat manifesta, els habitants de la colònia varen anar marxant a viure a altres llocs propers, incentivats per la direcció de la fàbrica que els subvencionà parcialment la despesa. La colònia fou enderrocada, i avui dia només queden en peu els anomenats “xalets”, que eren els habitatges dels encarregats.

Actualment i degut a la crisi, i encara que amb llicència d’explotació fins l’any 2029, la producció de la fàbrica està tancada. No així l’extracció d’àrids que continua a ple rendiment. Tot això suposa la constant degradació del Parc Natural del Garraf, molt castigat per les pedreres i l’antic abocador de la Vall d’en Joan.

La fàbrica.
El forn número 6.
El forn número 6 en funcionament.
La sala de control.
Els “xalets”. Tot el que queda de l’antiga colònia.
El port, actualment amb les sitges ja desmuntades ja que ha perdut la concessió.
La fàbrica des del mar.
La fàbrica vista des de l’aire.
Les maleïdes pedreres....

diumenge, 24 de juliol del 2022

El nostre Drac fa 100 anys!

I aquestes són les imatges de la presentació el passat divendres als jardins del Prado del llibre “DRAC, de l’aigua al foc. 100 anys de Fera Foguera”.

divendres, 3 de gener del 2020

Sitges l'any 1848


Us heu preguntat mai com era la nostra vila a mitjans del segle XIX?

Doncs aquí la teniu: La vila de Sitges vista des dels voltants de la Creu de Ribes, dibuixada el mes de setembre de 1848.

1 - L'Església Parroquial tal com era abans de la reforma de mitjans del segle XIX, que culminà el 1863. Destaca el campanar sense el remat superior i la Torre del Comunidor sense l’actual rellotge i rematada amb teules.
2 – El Castell, on destaca la torre central, enrunada de forma natural pocs anys després de la data del dibuix.
3 - La Torre de les Hores enderrocada l’any 1868.
4 - L'antiga ermita de Sant Sebastià (la reformada es va inaugurar l’any 1861) i al seu costat el molí conegut com “Molinot”, enderrocat l’any 1894. Al seu darrere es veu el cementiri, que fou inaugurat l’any 1824.
5 – El portal i el fortí de les Ànimes. Era l’entrada a la vila pel final de l’actual carrer Jesús.
6 – Accés als horts de la zona de “l’Hort Gran”.
7 - El portal de Sant Francesc.
8 – El fortí de “ca la Flo”.
9 – El Teatre Vell, conegut darrerament com el teatre Patronat.
10 – La casa-correu de Can Llopis, avui Museu Romàntic.
11 – Els pous* de la “Terra Cavada”. Aquesta zona és molt rica en aigua potable ja que hi passa (encara actualment) una veta que també alimenta el sector del Pou Vedre.
12 - El portal de Les Parellades.
13 - El “Pou* Vedre” (la paraula vedre equival a vell, per tant seria el “Pou Vell”)
14 - La Fàbrica de filats “Compañía Suburense” inaugurada l’any 1847 (la primera fàbrica que tingué la vila). L’any 1868, abandonada, se’n feu càrrec l’empresa Batlló & Hnos.
15 - El camí vell del Vinyet.
16 – El carrer i la casa de Sant Muç, una edificació de les més antigues que es conserven a la vila.
17 – La carretera de Ribes i Vilafranca (recordem que l’ètim carretera ve d’on hi circulaven carros i carretes).
18 - Pont i pas per al pou* que estava vora la carretera (aquest pou s’alimentava de la mateixa veta que nodria el Pou Vedre i estava situat sota els ponts actuals del tren de la zona de “l’Oasis”).

Sobre el tema dels pous* sitgetans caldria fer un aclariment: generalment on hi ha un torrent o riera, subterràniament hi acostumen a passar vetes d’aigua, i Sitges no n’és una excepció. Fixeu-vos-hi: Tant els pous de la Terra Cavada, del Pou Vedre o els de sota els actuals ponts del tren de la carretera de Ribes s’alimentaven de les aigües soterrànies procedents del torrent de can Milà/Madriguera, que seguint el seu curs passen prop d’on estaven ubicats. Igual passa amb el torrent dels Ases, que desemboca a la platja de Sant Sebastià pel carrer de Rafael Llopart, i que alimentava els pous que estaven al final del carrer de Sant Damià (i per això tenim un carrer proper al lloc anomenat com “de l’Aigua”). I també cal recordar els pous de la Mata, dels que durant tants anys ens vam nodrir fins que es van salinitzar degut a la sobre-extracció, que estan a tocar de la riera de Ribes.


dimecres, 1 de gener del 2020

dimecres, 25 de desembre del 2019

Bon Nadal!

dilluns, 18 de novembre del 2019

150 anys del Casino Prado Suburense

Ahir diumenge, al Casino Prado Suburense es va presentar el llibre de la Isabel Coll “El Teatre Prado, un edifici amb ànima” i es va inaugurar una placa en commemoració dels 150 anys de la col·locació de la primera pedra de l’edifici. Les fotografies del llibre de la secció dedicada a “La Plenitud” són meves. Algunes d’elles ja vau tenir ocasió de veure-les en aquest mateix blog l’any 2012.

I aprofitant que avui comença una nova fase d’obres de millora del saló teatre per col·locar un nou teló, una cortina tallafocs, una pantalla de cinema ignífuga i els elements electrificats que compleixen la normativa anti focs, incloc unes quantes fotos de l’escenari, d’una sessió que vaig fer fa un parell d’anys.


Fotografia de l'Albert Roca

Fotografia de l'Albert Roca


L'escenari tal i com estava fins avui.