dilluns, 23 de novembre del 2015

La Biblioteca Santiago Rusiñol celebra una segona jornada de portes obertes

El passat dissabte vaig tenir l'oportunitat de visitar la Biblioteca Santiago Rusiñol en la segona jornada de portes obertes després de la seva remodelació, i aquestes fotografies són testimoni de la gran feina que s'hi ha fet.

















La Biblioteca Santiago Rusiñol: Detalls

Uns quants detalls de la reformada Biblioteca Santiago Rusiñol situada en l'antiga casa de Miquel Utrillo i Morlius, que enguany ha esdevingut centenària.

Detall de la façana, on l'any de la seva construcció i les inicials de Miquel Utrillo en són presents.



Una sanefa amb els símbols de Maricel i de Sitges.

Un arrambador de fusta noble.

L'escut de Maricel.

L'escut de Sitges.

Una ceràmica de l'Arcàngel Sant Miquel.

Aquestes ceràmiques es troben a l'escala, entrant al primer pis.

Aquesta reixa (detall) dona al Racó de la Calma.

Detall de la ceràmica de la paret del pati.

Unes quantes rajoles repartides per l'edifici.






dissabte, 21 de novembre del 2015

dimecres, 4 de novembre del 2015

Els temporals de 1949

L'any 1923 es va començar a construir l'hotel Terramar Palace. A l'estar situat en una zona d'aiguamolls van tenir molts problemes ja que la pressió de l'aigua durant els temporals produïa moviments en els fonaments que feien perillar la seva integritat. Després de molts estudis es va decidir fer un petit moll que parés els embats de l'aigua, amb el que van solucionar els problemes. Degut a aquesta circumstància, l'hotel va trigar 10 anys en edificar-se i no es va poder inaugurar fins l'any 1933.

Aquest petit port va alarmar els mariners sitgetans, que adduïen que la platja se'ls quedaria sense sorra, ja que segons ells, així com els temporals de llevant i migjorn s'emportaven la sorra, els de ponent la tornaven, i amb aquesta construcció se li barrava el pas.

Amb raó o sense, el cas és que a partir de llavors la platja va anar perdent sorra, fins arribar al fatídic any 1949. Aquell any uns temporals més potents que els habituals es van endur la sorra que quedava i van malmetre el passeig, el Xiringuito i sobre tot el pinar que hi havia entre l'hotel Subur i l'avinguda Sofia. L'aigua arribava a mig carrer Carreta, Tacó i Nou. La gent de Sitges es va bolcar per tal d'intentar parar el desastre amb la màxima mesura possible.

Les barques les van haver de pujar al passeig i les palmeres les van lligar amb cordes. El Xiringuito va quedar molt deteriorat i la caseta on es guardava el bot salvavides va quedar destruida. El pinar que estava situat entre l'hotel Subur i l'actual Picnic va gairebé desaparèixer.

La primera mesura que van prendre les autoritats fou la construcció d'un dic que anava des dei Xiringuito fins passada la piscina. Posteriorment, a principi dels anys 50 es van construir 2 espigons, el primer davant el carrer Sant Pere i posteriorment el de la Punta. Més tard, a partir dels anys 60 es van anar construint la resta d'espigons i illetes.

En aquesta foto panoràmica dels anys 60 s'aprecia que el moll de Terramar pot influir en les aportacions de sorra dels temporals de ponent, tal com es lamentaven els vells mariners.

La platja abans de la construcció de l'hotel Terramar Palace.



El pinar.

El pinar i el magatzem del bot salvavides. Perquè ens situem, la foto està feta des de dalt de l'hotel Subur.

L'hotel Terramar i el seu port.

La platja als anys 40. Observi's la falta de sorra.



El temporal.






L'aigua entrant al carrer Rafael Llopart, a la platja de Sant Sebastià.

Les barques sobre el passeig.



O bé lligades amb cordes o cadenes.


Les palmeres també les van haver de lligar.

Així va quedar el magatzem del bot salvavides i el pinar



I així va quedar el Xiringuito.


El dic que van construir a correcuita per protegir el passeig.


En aquesta foto aèria de principis dels anys 60 es pot apreciar millor el que encara quedava del dic.

Encara que molts es pensen que l'espigó de la Punta fou el primer en construir-se, la foto demostra que fou el del carrer Sant Pere.

Seguit del de la Punta.



Finalment una fotografia actual.