Dins dels llocs emblemàtics de Sitges que em quedaven per fotografiar, un dels més interessants era el Prado, entitat amb més de 140 anys d’història. Fa temps vaig demanar permís per fer-ho, però no ha estat fins ara que he pogut aconseguir l’equip mínim per assolir certes garanties de qualitat, i és que el Prado s’ho mereix.
Comencem per la façana i els seus detalls:
La porta d'entrada principal
La porta d'entrada al Saló-Teatre
El gall, emblema de la societat
El Saló-Teatre en tota la seva esplendor
La pinta sobre l'escenari (còpia en petit de la que hi havia al Liceu abans de cremar-se, és l'única d'aquest tipus que queda en peu en l'actualitat)
El sostre que sosté l'encanyissat amb les pintures de Agustí Ferrer Pino
Les pintures zenitals
La signatura del mestre (observi's el deteriorament que sofreixen les pintures)
Les altres pintures
El projecte mai realitzat de Josep Maria Martino i el seu fill
Els capitells de Pere Jou
La biblioteca i els escacs
Les caramelles, la cobla i les sardanes
La banda de música
El ball de bastons
I fins aquí la petita mostra fotogràfica d'una societat més que centenària.
divendres, 4 de maig del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Gracies per la teva perspectiva... no m'ho havia mirat mai amb aquest detall. Molt instructiu , precios, maravellos!!!!! Moltisimes gracies!!!!
Lourdes.
Gràcies i felicitats Josep Mª pel teu reportage del Prado - per alguns el Casinet de Dalt - Hi ha gent que, gràcies a les teves fotografies està decobrit allò que havia vist, que no mirat, tota la seva vida.
Pere
Publica un comentari a l'entrada