Finalment vaig decidir fotografiar-la des de casa, i el dia anterior vaig fer una prova que no em va desagradar gens.
Però vet aquí que el dia de l’espectacle els núvols van fer acte de presència i ens el van espatllar. Així teníem el cel aquella nit....
I de la fase total només vaig poder fotografiar el que es filtrava a través dels núvols. Una lluna amb poquíssim detall i molt desdibuixada. A més a més vaig haver de pujar la sensibilitat fins límits no aconsellables, que va produir un soroll molt exagerat.
Vaig seguir fotografiant tota la evolució de l’eclipsi com vaig poder, amb la lluna entre els núvols. Observareu que hi ha alguna fase en la que no s’aprecia cap detall, ja que només es filtrava la lluminositat. Malgrat tot, penso que el muntatge no ha quedat malament del tot.
Vaig utilitzar dues càmeres, una per fotografiar tot el paisatge i l’altra amb un teleobjectiu per capturar només la lluna. La càmera de paisatge estava automatitzada i em prenia una foto cada 10 minuts, per tal de veure l’evolució de la lluna. Aquesta és una de les fotos que vaig aconseguir.
I la càmera amb teleobjectiu.
La nit anterior a l’eclipsi va ser fantàstica, sense un núvol, com heu pogut veure en una de les fotos anteriors. I com no podia ser d’una altra forma (segons la llei de Murphy), la nit posterior també fou perfecta. La foto és a la sortida de la lluna, per això el color daurat.
I finalment, m’he permès fer una simulació del que hauria donat de sí l’eclipsi sense núvols. Repeteixo, és una simulació!
