divendres, 24 de desembre del 2010
dimarts, 7 de desembre del 2010
La Creu de Sant Isidre
La Creu de Sant Isidre és una estructura de pedra aixecada en commemoració de l’Any Marià al Puig d’en Boronet l’any 1955. Els impulsors van ser els membres de l’Agrupació Muntanyenca AMUNT, dels quals cal destacar a Vicenç Casanova i Querol, els seus fills Josep Anton i Santiago, i Jordi Pañella. El projecte es va poder realitzar gràcies a l’esforç d’unes 80 persones que hi van treballar desinteressadament.
La seva construcció es va projectar l’any 1953, i després de decidir les característiques que havia de tenir, i estar-hi treballant durant més d’un any i mig, el 24 d’abril de 1955 el carro d’en Jaumet de l’Estellà pujà els dos blocs que formen la creu, un d’ells de 3500 quilos de pes extrets de la pedrera de la Mata. Davant la impossibilitat d’arribar al cim, unes 30 persones van estirar els blocs els últims 100 metres fins deixar-los col•locats a lloc. L’obra finalitzà el 25 d’agost del mateix any, l’endemà de Sant Bartomeu, i fou beneïda el 18 de setembre.
La creu té una alçada d’uns 8 metres, amb 3 graons que formen la base. Fets de terracota per membres de l’Agrupació, al davant s’hi pot veure l’escut de l’Agrupació Muntanyenca format per una àliga que subjecta una corda amb les muntanyes de Montserrat al fons, i l’escut de Sitges. A la creu hi ha la imatge del Sant Crist, que es complementa amb les figures de Sant Llorenç, Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, i de Sant Isidre. Al darrera s’hi veu la imatge de la Verge del Vinyet, acompanyada per tres Sants d’especial devoció pels sitgetans: Sant Bartomeu, Sant Sebastià i Santa Tecla.
Amb una cota sobre el nivell del mar de 316 metres, El puig d’en Boronet s’alça a llevant de la vila i és el cim més alt dels que envolten Sitges.
Imatge de la Creu pujant des de Quint Mar.
Aquesta barraca de pedra seca la va edificar Vicenç Casanova per guardar-hi les eines utilitzades durant la construcció de la Creu.
Escuts de Sitges i de l'Agrupació Muntanyenca AMUNT.
El Sant Crist de terracota, on s'hi pot veure la firma de Mossen Casanova.
Sant Llorenç, Sant Bernat i Sant Isidre.
La Verge del Vinyet
Sant Bartomeu, Sant Sebastià i Santa Tecla. S'hi poden veure les signatures de Josep Sariol i Fulgencio Díaz.
La trona. Quan venim del Gafarrò, aquest banc de pedra és el primer que ens trobem abans d'arribar a la Creu. Assegut en ell es divisa un paisatge espectacular amb les muntanyes de Montserrat al fons.
La seva construcció es va projectar l’any 1953, i després de decidir les característiques que havia de tenir, i estar-hi treballant durant més d’un any i mig, el 24 d’abril de 1955 el carro d’en Jaumet de l’Estellà pujà els dos blocs que formen la creu, un d’ells de 3500 quilos de pes extrets de la pedrera de la Mata. Davant la impossibilitat d’arribar al cim, unes 30 persones van estirar els blocs els últims 100 metres fins deixar-los col•locats a lloc. L’obra finalitzà el 25 d’agost del mateix any, l’endemà de Sant Bartomeu, i fou beneïda el 18 de setembre.
La creu té una alçada d’uns 8 metres, amb 3 graons que formen la base. Fets de terracota per membres de l’Agrupació, al davant s’hi pot veure l’escut de l’Agrupació Muntanyenca format per una àliga que subjecta una corda amb les muntanyes de Montserrat al fons, i l’escut de Sitges. A la creu hi ha la imatge del Sant Crist, que es complementa amb les figures de Sant Llorenç, Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, i de Sant Isidre. Al darrera s’hi veu la imatge de la Verge del Vinyet, acompanyada per tres Sants d’especial devoció pels sitgetans: Sant Bartomeu, Sant Sebastià i Santa Tecla.
Amb una cota sobre el nivell del mar de 316 metres, El puig d’en Boronet s’alça a llevant de la vila i és el cim més alt dels que envolten Sitges.
Imatge de la Creu pujant des de Quint Mar.
Aquesta barraca de pedra seca la va edificar Vicenç Casanova per guardar-hi les eines utilitzades durant la construcció de la Creu.
Escuts de Sitges i de l'Agrupació Muntanyenca AMUNT.
El Sant Crist de terracota, on s'hi pot veure la firma de Mossen Casanova.
Sant Llorenç, Sant Bernat i Sant Isidre.
La Verge del Vinyet
Sant Bartomeu, Sant Sebastià i Santa Tecla. S'hi poden veure les signatures de Josep Sariol i Fulgencio Díaz.
La trona. Quan venim del Gafarrò, aquest banc de pedra és el primer que ens trobem abans d'arribar a la Creu. Assegut en ell es divisa un paisatge espectacular amb les muntanyes de Montserrat al fons.
diumenge, 5 de desembre del 2010
El Sitges que NO estimo: UNILAND destrueix el nostre Garraf
L'enrunada masia de les Àligues, abans rodejada de pins, i a punt de desaparèixer ofereix aquest aspecte.
Encara s'hi pot veure el forn de pa.
Vista de can Planes i les seves vinyes des de la pedrera.
En algun lloc d'aquest immens forat hi havia la Font de Montceba.
Així es mengen la muntanya: la màquina forada la pedra, a continuació es posen les càrregues d'explosiu i "foc a la bèstia"...
El resultat...
L'activitat és constant, aquí no hi ha dies festius!
La pedrera des del camí de can Planes.
Encara s'hi pot veure el forn de pa.
Vista de can Planes i les seves vinyes des de la pedrera.
En algun lloc d'aquest immens forat hi havia la Font de Montceba.
Així es mengen la muntanya: la màquina forada la pedra, a continuació es posen les càrregues d'explosiu i "foc a la bèstia"...
El resultat...
L'activitat és constant, aquí no hi ha dies festius!
La pedrera des del camí de can Planes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
